14

Octubre, 2019

Estem coneixent el contingut d’una de les sentències judicials més importants de la nostra història recent.
L’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras ha estat condemnat a 13 anys de presó. Els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa a 12 anys i Josep Rull i Joaquín Forn a 10 anys i mig. L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha estat condemnada a 11 anys i mig de presó, mentre que els líders socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart han estat condemnats a 9 anys.

Abans de consideracions d’un altre tipus, vull enviar una abraçada als condemnats i les seves famílies. Discrepo absolutament d’ells, però en les ocasions en les que els he visitat a la presó i quan he parlat amb ells he pogut comprovar la seva qualitat humana i la profunditat moral de les seves conviccions. L’empatia ha de ser l’emoció que guiï la nostra acció política si volem albirar algun dia escenaris de resolució del conflicte.

Vull expressar també el nostre rebuig als discursos que busquen criminalitzar els catalans i catalanes que avui es manifestaran pacíficament en repudi a la sentència condemnatòria contra els seus líders. El dret de reunió i manifestació és sagrat en democràcia.

Respecte a la sentència, queda clar que hi ha consens en el tribunal en què no hi va haver violència, cosa que era evident per a tothom, també per als més grans adversaris de l’independentisme.

Però, més enllà dels debats estrictament jurídics, aquesta sentència passarà a la història d’Espanya com a símbol de com no cal abordar els conflictes polítics en democràcia.

Avui culmina una etapa crucial d’un camí que mai hauríem d’haver començat a recórrer: el camí de la judicialització d’un conflicte polític que va haver d’haver gestionat sempre per vies polítiques.

Avui hi ha un tribunal que dicta sentència, però aquesta no posa fi al problema polític de fons, que segueix aquí, irresolt i agreujat per les bretxes emocionals producte de la manera equivocada en què s’ha abordat la crisi.

Tothom haurà de respectar la llei i assumir la sentència, però a partir d’avui toca arremangar i treballar per reconstruir ponts entre una societat catalana dividida i entre part de la societat catalana amb la societat espanyola. Recórrer, amb sensibilitat i intel·ligència política, el camí de la imprescindible reconciliació, sense excloure cap via que pugui ajudar-hi.

Les mateixes receptes que ens han portat fins a aquesta situació no seran les que ens treguin d’ella. Apel·lem a la responsabilitat del conjunt de les forces polítiques per obrir una nova etapa de diàleg que rebutgi la confrontació i que es marqui com a objectiu la recerca de solucions polítiques i democràtiques a un conflicte que mai hauria d’haver estat judicialitzat.

Les apel·lacions al diàleg han de deixar de ser un recurs merament retòric i servir per desterrar la idea d’una intervenció de l’autogovern català que s’ha demostrat fallida i contraproduent. Respectar el vot dels catalans és també condició de possibilitat de la reconciliació.

Nosaltres, humilment, intentarem contribuir-hi. Enfront de les dretes incendiàries i un PSOE riverizado que agita l’article 155 de forma irresponsablement electoralista, Unides Podem ha de representar una altra idea d’Espanya basada en l’empatia, el diàleg i la fraternitat.

Així doncs, les retallades pressupostàries no són l’únic mètode que utilitza la Generalitat de Catalunya per soscavar el sistema sanitari públic i afavorir el privat
Un exemple d’aquesta manera de fer és el cas del Dr. Manuel Galiñanes, ex-cap de cirurgia cardíaca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que és àmpliament conegut per la seva difusió en els mitjans de comunicació. Breument, el 2015 el Dr. Galiñanes va manifestar a l’administració de l’Hospital Vall d’Hebron seva disconformitat amb les retallades de quiròfans i les possibles conseqüències letals en els pacients amb necessitat de cirurgia urgent i en llista d’espera. La demora de les operacions va resultar en morts que davant la passivitat de les institucions, incloent el Síndic de Greuges, van haver de ser reportats als mitjans de comunicació. La reacció de l’administració del Hospital Universitari Vall d’Hebron i l’ICS no es va fer esperar i el Dr. Galiñanes va ser destituït del seu càrrec de cap de servei de forma imminent al·ludint que aquest havia desistit de passar una avaluació. La intenció de l’administració no era una altra que l’eliminació del Dr. Galiñanes del sistema sanitari per al que al mateix temps se li va interposar un expedient disciplinari que uns mesos més tard va ser sobresegut. El Dr.Galiñanes va interposar un procediment judicial i el 22 de febrer de 2018 l’Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar sentència exigint la restitució immediata de la seva posició com a cap de servei i qualificant l’actuació de l’ICS com ” clamorosament il·legal “. El Dr.Galiñanes amb 65 anys d’edat va sol·licitar l’aplicació immediata de la sentència i l’extensió del seu treball fins als 70 anys. Cap d’aquestes peticions va ser atesa i en el seu lloc, per evitar la seva incorporació i la continuïtat en el seu lloc de treball, l’ICS va sotmetre un recurs de cassació al Tribunal Suprem.
Recentment, el 7 de març del 2019, aquest tribunal va desestimar el recurs de l’ICS obligant-li a fer efectiva la resolució inicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’atac personal i professional al Dr.Galiñanes per defensar una sanitat pública de qualitat és ben conegut per haver estat àmpliament difós en els mitjans de comunicació però no és un cas aïllat i altres col·legues han patit un tractament similar per part de l’administració sanitària. A aquests professionals de la sanitat que han acumulat anys d’estudi, experiència i desenvolupament científic al jubilar els impedeixen transmetre tots els coneixements adquirits i poder continuar formant les noves generacions de médic @ si treballador @ s que mantindrien un alt nivell de qualitat en la sanitat pública. Aquestes decisions tenen un alt contingut polític perquè afavoreixen directament a la sanitat privada, estan en la mateixa línia de les retallades pressupostàries i tenen com a objectiu evitar la lluita i la defensa d’una sanitat al servei de les necessitats de la població.
Així doncs, les retallades pressupostàries no són l’únic mètode que utilitza la Generalitat de Catalunya per soscavar el sistema sanitari públic i afavorir el privat. La injusta penalització i degradació dels professionals sanitaris que defensen la medicina pública també s’està utilitzant de manera perversa amb les mateixes finalitats. Aquests criteris també polítiques utilitzades a Catalunya han estat aplicades en altres comunitats autònomes amb funestos resultats i per això des Podem Sanitat Catalunya fem una crida a tota la ciutadania per a la defensa d’un sistema sanitari públic únic i de qualitat, la qual cosa comporta no només uns pressupostos suficients a les necessitats sanitàries de la societat sinó també un desenvolupament professional i econòmic adequats dels professionals de la sanitat respectant les seves obligacions deontològiques.
Podem Sanitat Catalunya.
A Barcelona, a 19 de març de el 2019.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies