23

Març, 2019

Les retallades en sanitat durant els últims 10 anys han tingut efectes molt negatius en el sistema públic de salut a tot l’estat i especialment a Catalunya.
Les aglomeracions a les urgències hospitalàries i les llargues llistes d’espera tant per a visites mèdiques com per accedir a proves d’investigació i a procediments quirúrgics són algunes de les conseqüències més sortints. A l’patiment dels pacients i de les persones del seu entorn causat per les retallades s’afegeix un efecte econòmic clarament negatiu a causa de la disminució de productivitat dels afectats.
No és un secret per a cap ciutadà que l’objectiu del deteriorament de la sanitat pública és potenciar la sanitat privada. Els plans de xoc per reduir les llistes d’espera han consistit en enviar pacients a la sanitat privada en lloc de millorar les infraestructures sanitàries i les condicions de treball dels professionals sanitaris. Més encara, les disposicions sanitàries del Govern de la Generalitat de Catalunya durant l’última dècada han anat encaminades a una creixent infiltració del sector privat en la sanitat pública.
Una altra manera de contribuir al deteriorament de la sanitat pública en favor del sector privat exercit per la Generalitat de Catalunya a través de l’Institut Català de la Salut (ICS) i del CAT Salut és l’eliminació d’aquells professionals que defensen el sistema sanitari públic i que obertament s’oposen a l’execució de les seves polítiques privatitzadores.
Així doncs, les retallades pressupostàries no són l’únic mètode que utilitza la Generalitat de Catalunya per soscavar el sistema sanitari públic i afavorir el privat
Un exemple d’aquesta manera de fer és el cas del Dr. Manuel Galiñanes, ex-cap de cirurgia cardíaca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que és àmpliament conegut per la seva difusió en els mitjans de comunicació. Breument, el 2015 el Dr. Galiñanes va manifestar a l’administració de l’Hospital Vall d’Hebron seva disconformitat amb les retallades de quiròfans i les possibles conseqüències letals en els pacients amb necessitat de cirurgia urgent i en llista d’espera. La demora de les operacions va resultar en morts que davant la passivitat de les institucions, incloent el Síndic de Greuges, van haver de ser reportats als mitjans de comunicació. La reacció de l’administració del Hospital Universitari Vall d’Hebron i l’ICS no es va fer esperar i el Dr. Galiñanes va ser destituït del seu càrrec de cap de servei de forma imminent al·ludint que aquest havia desistit de passar una avaluació. La intenció de l’administració no era una altra que l’eliminació del Dr. Galiñanes del sistema sanitari per al que al mateix temps se li va interposar un expedient disciplinari que uns mesos més tard va ser sobresegut. El Dr.Galiñanes va interposar un procediment judicial i el 22 de febrer de 2018 l’Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar sentència exigint la restitució immediata de la seva posició com a cap de servei i qualificant l’actuació de l’ICS com ” clamorosament il·legal “. El Dr.Galiñanes amb 65 anys d’edat va sol·licitar l’aplicació immediata de la sentència i l’extensió del seu treball fins als 70 anys. Cap d’aquestes peticions va ser atesa i en el seu lloc, per evitar la seva incorporació i la continuïtat en el seu lloc de treball, l’ICS va sotmetre un recurs de cassació al Tribunal Suprem.
Recentment, el 7 de març del 2019, aquest tribunal va desestimar el recurs de l’ICS obligant-li a fer efectiva la resolució inicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’atac personal i professional al Dr.Galiñanes per defensar una sanitat pública de qualitat és ben conegut per haver estat àmpliament difós en els mitjans de comunicació però no és un cas aïllat i altres col·legues han patit un tractament similar per part de l’administració sanitària. A aquests professionals de la sanitat que han acumulat anys d’estudi, experiència i desenvolupament científic al jubilar els impedeixen transmetre tots els coneixements adquirits i poder continuar formant les noves generacions de médic @ si treballador @ s que mantindrien un alt nivell de qualitat en la sanitat pública. Aquestes decisions tenen un alt contingut polític perquè afavoreixen directament a la sanitat privada, estan en la mateixa línia de les retallades pressupostàries i tenen com a objectiu evitar la lluita i la defensa d’una sanitat al servei de les necessitats de la població.
Així doncs, les retallades pressupostàries no són l’únic mètode que utilitza la Generalitat de Catalunya per soscavar el sistema sanitari públic i afavorir el privat. La injusta penalització i degradació dels professionals sanitaris que defensen la medicina pública també s’està utilitzant de manera perversa amb les mateixes finalitats. Aquests criteris també polítiques utilitzades a Catalunya han estat aplicades en altres comunitats autònomes amb funestos resultats i per això des Podem Sanitat Catalunya fem una crida a tota la ciutadania per a la defensa d’un sistema sanitari públic únic i de qualitat, la qual cosa comporta no només uns pressupostos suficients a les necessitats sanitàries de la societat sinó també un desenvolupament professional i econòmic adequats dels professionals de la sanitat respectant les seves obligacions deontològiques.
Podem Sanitat Catalunya.
A Barcelona, a 19 de març de el 2019.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies